escriu-me
My Photo

diumenge, 2 de novembre del 2008

Diumenge, 2 de novembre del 2008, les notícies que avui parlen de la Selva Marítima (


“Voluntariat per la llengua” posa en contacte una persona que té el català com a llengua pròpia amb una altra que en té coneixements bàsics i que vol parlar-lo, perquè es trobin i parlin on vulguin, quan vulguin i del que vulguin. Proposa de fer 10 hores de conversa repartides en 1 hora per setmana aproximadament.

Tothom que hi estigui interessat es pot adreçar a l’Oficina de Català de Lloret de Mar:

Carrer Sant Pere, 36, 1r (edifici de l’Antic Sindicat)
Tel. 972 36 18 34
lloret@cpnl.cat

Vinga ànims, serem 100 parelles (?)... !!!

========================
========================
========================

De fonts ben informades, (?, espero), em comentaven, (entre la muntanya de sabates recollides per la Plataforma per la Pau i les castanyes del Xino-Xano), que s'estava a l'espera de que la Diputació n'assumís aquest finançament al que s'havia compromès, però que sembla que ara "no está por la labor" i s'ha fet enrera...



Els punts suspensius no són censura meva sinó que ha estat l'articulista que s'ha reprimit la seva escatologia; de totes maneres crec endevinar les lletres que hi manquen i diria que són: "una A, una V, una E i una N"





L'autor mira amb lupa el rebut de l'aigua, n'hi destria els números i arriba a la conclusió que l'ACA es passa un ou....
Article llarg, ple de xifres i dades tal com ens té acostumats el Sr. VILA.









Us preguntareu perquè fa servir unes expressions tant dures cap el sistema democràtic el Sr. Xargayo, doncs ben fàcil: no entén perquè els ciutadans d'Amer després de "les irregularitats i alcaldades denunciades durant aquell primer mandat a l'alcaldia no varen ser obstacle perquè els seus veïns concedissin a Joan Güell un govern amb majoria absoluta en les següents eleccions."






L'article fa referència a la iniciativa institucional de propaganda turística, afegida a la del Sr. Huguet de " Recursos Turístics Intangibles de Catalunya".
De totes maneres el Sr. Pairoli ho barreja un xic tot, confon progrés amb consumisme: El que convé és que la gent es mogui, consumeixi, circuli, que això dóna alegria i fa calaix.", i per arreglar-ho, el seu conservadorisme el fa negar una cosa per reclamar-ne una altra, quan en realitat són perfectament complementàries: " Les croquetes líquides són com un ectoplasma al costat d'un capipota."


Triar per triar, sempre serà millor donar a guardar els diners, (qui els tingui), a algú que finança projectes d'aquest tipus...