escriu-me
My Photo

dimarts, 29 de gener de 2008

Dimarts, 29 de gener del 2008, les notícies que avui parlen de Lloret

Allò de que per a gustos els colors, en aquest resum del que va ser el debat de pressupostos d'ahir, queda ben palès, m'explico:
Jo vaig assistir-hi i la veritat és que pel resum que aquí en fan, sembla que haguéssim anat a dos cines diferents...
Per a mi el que més em va cridar va ser la bassa d'oli i el bon rotllo entre tots els partits ( el regidor Valls va tenir un xic de picabaralla amb el regidor de IC-EU) i que ni tan sols el resultat de les votacions pot reflectir, doncs si algú va haver d'eixabuirar el moment en que el PSC votava s'en va anar amb l'impressió de que fins i tot ells van votar a favor...












Els publicistes de Ryanair ho tenen clar, per ara és molt més barat i rendible publicar una barrabassada, pagar una possible multa i retirar els cartells, que fer una campanya ortodoxa...
Mentre siguin divertides no em sembla malament aprofitar aquestes errades del sistema, el problema vindrà el dia en que el que publiquin faci un mal irreparable a algú i continuï sent rendible...

















Si traieu Barajas i hi poseu Barcelona i feu el mateix amb Guadalajara per Lloret, veureu per fi Santa Clotilde amb llençols als balcons... i tan de bo es conformin amb Fenals i no ens comencin a urbanitzar un altra bosc...


De vegades quan es mor un famós penso, però si jo ja el feia enterrat de temps; doncs el mateix em passa amb aquesta notícia, al.lucino que a Iran encara hi hagués una revista feta per dones...
La portada que adjunto no és del dia que la van tancar com pot semblar, és una portada normal on s'hi pot llegir clarament: "Jamalaji jamalajà, tinc caguera i no puc cagar"...



El 0,7% és més necessari que mai, doncs de vegades i en èpoques de crisis el que primer fem és estalviar en generositat i aquella gent no entén ni de crisis, ni de bonories doncs cada dia els costa el mateix arribar a emplenar un trist got d'aigua...
Crec que amb això Lloret es porta força, tot i que mai és prou...






Cada vegada és més estreta la línia que separa el que és un banc tradicional de una caixa d'estalvis...




Una de les esmenes als pressupostos de Lloret presentada per IC-EU i rebutjada per tots els altres grups era la gratuïtat dels llibres de text.