escriu-me
My Photo

diumenge, 10 de febrer del 2008

Diumenge, 10 de febrer del 2008, les notícies que avui parlen de Lloret









Es veu que la sorra s'en va anar sense dir-li ni assa, ni bèstia, ni el que és més freu: on cony anava...


No sé si quan diu que "caldrà fer una modificació del traçat" parla de Lloret...?







Ja podem anar pensant en comprar caça-papallones...


Aquesta vegada s'han ensenyat amb el patrimoni, moltes vegades ho han fet amb la població i principalment amb les dones.
És el preu de contractar soldats al millor preu i sovint de països on la fulla amb els drets humans ni tan sols ha entrat a la impremta...



La Rahola et pot agradar o odiar-la, estar-hi d'acord, o a les antípodes del que diu o escriu, però convindreu amb mi en que com ho expressa té gràcia...


No sé si creure-m'ho...
I m'alegraria molt que així fos... Ningú mereix patir una dictadura, però el poble birmà menys. Si algú de vosaltres hi ha estat convindrà amb mi amb lo simpàtics que poden arribar a ser aquella gent...ah!, i el país una passada...





Ara que a Lloret se n'han projectat dues de noves i una a reformar, una lectura d'aquest article no n'és pas sobrera...





2 Comments:

At 11 de febrer del 2008, a les 7:54, Anonymous Anònim said...

Tota aquesta estranya introducció sobre la Rahola no l´entenc gens. Crec que ja s´ha superat aquest estadi de si però no, etc. Avui per avui, és una de les millors opinadores que tenim. per això l´ha fitxada la Vanguardia. Jo ni l´adoro, ni l´odio. Senzillament crec que és un referent imprescindible.

 
At 11 de febrer del 2008, a les 9:18, Anonymous Anònim said...

Bones, Pep
La meva introducció, que dius que no entens, el que vol venir a dir és senzillament que a ningú deixa indiferent...
Dius que és un estadi superat, però penso que no és quelcom a superar o no.
No sé si ets futbolero, però si ho ets sabràs, i si no a lo millor també, que fa uns anys hi havia un periodista esportiu, José Mª Garcia, que era referent per a tot-hom en el mon de l'esport; amb unes audiències en el seu programa de radio de mitja-nit brutals. Doncs resulta que era el periodista més odiat del país i que el 80% de la seva audiència no el podia ni veure...
Per mi la Rahola està un xic en aquesta línia, tot i que espero que els que l'admirem siguem "molts més dels que ells volen i diuen"...

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home